El 47% dels indigents ha estat víctima d'una agressió

Un 47,1% de les persones sense llar ha patit un incident o delicte d'odi per la seva situació d'exclusió social. Ser dona, de nacionalitat espanyola i tenir problemes de consum d'alcohol són factors que augmenten la vulnerabilitat davant de les agressions. Així ho revela una investigació pionera d'àmbit estatal.

L'autoria de l'estudi correspon a l'Observatori Hatento, format per organitzacions com Assís Centre d'Acollida, la oenegé de referència a Catalunya, Rais Fundación i la Associació Pro Drets Humans (APSHE).  El treball està basat en entrevistes a 261 persones sense llar d'Alcobendas, Barcelona, Bilbao, Madrid, Móstoles, Múrcia, Sant Sebastià i Sevilla.

D'acord amb l'informe, que va presentar l'entitat el passat 16 de juny, gairebé la meitat de les persones que viuen al carrer ha hagut de fer front a un incident discriminatori. D'aquestes un 81,3% ha viscut una experiència desagradable en més d'una ocasió.

De les 123 persones entrevistades que van afirmar haver patit un incident, 121 van accedir a explicar la seva experiència, dos van demanar no seguir amb l'entrevista i la resta van ser descartades per inconsistències en el discurs. L'Anàlisi, doncs, s'ha realitzat a partir de la narració de 114 persones.

Factors de risc

S'han detectat diferències significatives pel que fa a la probabilitat de patir agressions, en funció del gènere, procedència i consum d'alcohol. Mentre que un 60,4% de les dones entrevistades informen d'almenys un incident o delicte d'odi, aquest percentatge es redueix fins al 44,1% en el cas dels homes.

Les persones de nacionalitat espanyola són les més exposades a les agressions: un 57,8% n'ha patit, davant del 33,3% en el cas dels estrangers.

L'alcohol també és un factor de vulnerabilitat. El 42,5% de les persones que no en consumeixen han patit agressions, xifra que augmenta fins al 57% quan sí que en tenen dependència.

Diversitat de les agressions

En un 42,9% dels casos, els sense sostre van ser insultats, mentre que en un 40,8% van patir agressions de caràcter físic. De fet, en un 40,7% dels incidents els autors portaven un element intimidatori com pals, pedres, botelles i porres.

En el 28,4% de les experiències analitzades, els responsables de l'agressió fóren joves que tornaven de festa i en un 10,1% els entrevistes van relatar experiències relacionades amb el tracte rebut per policies. Els grups nazis estaven darrera del 7,3% de les incidències.

Per moment del dia, les agressions van tenir lloc de manera més habitual a la matinada (42%), a la nit (21%) i al matí (17%).

El silenci i la impassibilitat

Des d'Hatento apunten que dos de cada tres experiències van ser presenciades per altres persones. La dada més alarmant és que en un 68,4% dels casos, els testimonis no van fer res per evitar l'agressió. De fet, tan sols dos de cada 10 testimonis van intervenir i només un 2,7% va trucar la policia.

La majoria de persones que han patit alguna agressió no han arribat a denunciar-la. Només 15 de les 114 que han narrat algun incident  i vuit de les 47 que han explicat una agressió física van presentar denúncia.

L'informe conclou que aquest silenci no es dóna per desconeixement dels serveis o les organitzacions a què poden recórrer, sinó per desconfiança en la utilitat i la capacitat de resposta d’aquests. El 70% de les persones que no va denunciar, va abstindre's de fer-ho perquè pensava que no serviria de res. Un 11% per por de les possibles represàlies.